FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document o volum que conté les declaracions de béns fetes pels vassalls d'un senyoriu, i les càrregues que comporten, davant d'un notari designat pel senyor a fi d'enregistrar-les. Volum on els notaris o altres persones copiaven documents, sencers o d'una manera resumida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cerimònia solemne amb què un home reconeix que és el vassall d'un senyor i li promet fidelitat a canvi de la concessió d'un feu. Acte de submissió, de respecte, de veneració, envers una persona. Retre, prestar, homenatge a algú. Oferir un llibre en homenatge. [...]
senyor, senyora: Sr., Sra.
doctor, doctora: Dr., Dra.
sant, santa: St., Sta.
Les formes de tractament o de designació genèrica de persones (senyor, doctora, sant, etc.) que van davant els noms propis es poden escriure senceres o abreujades segons el context. És a dir, podem escriure tant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada del govern, la defensa i la jurisdicció d'un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor o del sobirà amb obligació de defensar-lo. Càrrec de govern de l'orde de l'Hospital a la Corona catalanoaragonesa. Castellà d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les criatures, dels infants, d'una casa. Explicava contes a la mainada de la seva germana. Conjunt de criatures, d'infants. La mainada saltava pel carrer al so dels timbals. Criatura 2 1. Té dues mainades. Antigament, companyia de gent d'armes al servei d'un senyor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Modalitat del dret de bagatge, que consistia en l'obligació de transportar coses per a les hosts o la collita al magatzem del senyor. Antic pacte, inclòs en contractes d'arrendament de propietats rústiques, de transport de fruits o de materials a favor del propietari o de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar a demanar un ajut, una informació a algú. Recorrem a vós, senyor, en aquesta dolorosa circumstància. Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a manca d'un altre mitjà. Van recórrer a un remei heroic. Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de manar; l'efecte. No obeïren el manament de llur senyor. Precepte del decàleg o de l'Església. Els deu manaments de la llei de Déu. Despatx judicial amb què hom dona ordre a determinats tipus de funcionaris perquè lliurin una certificació o un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar, encarregar. Li va comanar la custòdia del fill. Posar-se sota la potestat o el domini d'un senyor major, tant d'una manera merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep. Atorgar [...]
